Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
Vés al contingut principal Participa Rubí
Logo oficial de Participa Rubí
  • Català Triar la llengua Elegir el idioma
    • Castellano
Registra't Entra
  • Inici
  • Processos
  • Processos normatius
  • Precs i preguntes al Ple
  • Ajuda

Convocatòria per a l’elecció de Síndic/a Municipal de Greuges de Rubí

Síndic/a Municipal de Greuges de Rubí

Fase 4 de 4
Resultats 11-09-2022 - 17-10-2022
Veure les fases
  • El procés
  • Candidatures

Canvis a "Jordi Díez López"

Mode de vista de comparació:
  • Unificat
    • Unificat
    • Costat per costat
Vista HTML:
  • No escapada
    • No escapada
    • Escapada

Cos

  • -["

    Jordi Díez López, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a Radio Minuto fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a Psicòleg a la Universitat de València els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta als negocis va deixar de motivar-lo, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa 25 anys, va fundar l’associació ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a Ràdio Rubí per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut Duc de Montblanc perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.

    Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’Acadèmia Xir.

    Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’ajuntament dona als seus ciutadans i està a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.

    Per mi, se’m presenta com una oportunitat única com a pastís de la cirereta a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí.

    Veure Projecte Adjunt

    ", ""]
  • +["


    Jordi Díez López, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a Radio Minuto fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a Psicòleg a la Universitat de València els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta als negocis va deixar de motivar-lo, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa 25 anys, va fundar l’associació ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a Ràdio Rubí per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut Duc de Montblanc perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.

     

    Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’Acadèmia Xir.

     

    Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’ajuntament dona als seus ciutadans i està  a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.

     

    Per mi, se’m presenta com una oportunitat única com a pastís de la cirereta a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí.

     

    Veure Projecte Adjunt

    ", ""]
  • -["<p>Jordi Díez López, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a Radio Minuto fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a Psicòleg a la Universitat de València els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta als negocis va deixar de motivar-lo, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa 25 anys, va fundar l’associació ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a Ràdio Rubí per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut Duc de Montblanc perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.</p><p>Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’Acadèmia Xir.</p><p>Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’ajuntament dona als seus ciutadans i està a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.</p><p>Per mi, se’m presenta com una oportunitat única com a pastís de la cirereta a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí. </p><p>Veure Projecte Adjunt</p>", ""]
  • +["<p><br></p><p><strong>Jordi Díez López</strong>, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a <strong><em>Radio Minuto </em></strong>fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a <strong><em>Psicòleg a la Universitat de València </em></strong>els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta als negocis va deixar de motivar-lo, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa <strong>25 anys</strong>, va fundar l’associació <strong>ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA</strong>, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a <strong>Ràdio Rubí </strong>per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut <strong>Duc de Montblanc </strong>perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.</p><p>&nbsp;</p><p>Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’<strong>Acadèmia Xir</strong>.</p><p>&nbsp;</p><p>Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’ajuntament dona als seus ciutadans i està &nbsp;a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.</p><p>&nbsp;</p><p>Per mi, se’m presenta com una oportunitat única com a pastís de la cirereta a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la <strong>convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí.</strong></p><p>&nbsp;</p><p>Veure Projecte Adjunt</p>", ""]
Esborrats
  • -["

    Jordi Díez López, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a Radio Minuto fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a Psicòleg a la Universitat de València els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta als negocis va deixar de motivar-lo, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa 25 anys, va fundar l’associació ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a Ràdio Rubí per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut Duc de Montblanc perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.

    Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’Acadèmia Xir.

    Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’ajuntament dona als seus ciutadans i està a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.

    Per mi, se’m presenta com una oportunitat única com a pastís de la cirereta a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí.

    Veure Projecte Adjunt

    ", ""]
Addicions
  • +["


    Jordi Díez López, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a Radio Minuto fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a Psicòleg a la Universitat de València els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta als negocis va deixar de motivar-lo, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa 25 anys, va fundar l’associació ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a Ràdio Rubí per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut Duc de Montblanc perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.

     

    Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’Acadèmia Xir.

     

    Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’ajuntament dona als seus ciutadans i està  a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.

     

    Per mi, se’m presenta com una oportunitat única com a pastís de la cirereta a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí.

     

    Veure Projecte Adjunt

    ", ""]
Esborrats
  • -["<p>Jordi Díez López, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a Radio Minuto fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a Psicòleg a la Universitat de València els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta als negocis va deixar de motivar-lo, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa 25 anys, va fundar l’associació ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a Ràdio Rubí per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut Duc de Montblanc perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.</p><p>Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’Acadèmia Xir.</p><p>Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’ajuntament dona als seus ciutadans i està a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.</p><p>Per mi, se’m presenta com una oportunitat única com a pastís de la cirereta a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí. </p><p>Veure Projecte Adjunt</p>", ""]
Addicions
  • +["<p><br></p><p><strong>Jordi Díez López</strong>, nascut a Barcelona un 11 de març del 1966. Ja amb catorze anys feia intercanvis de joguines a l’escola després de reis entre els seus companys, la majoria no havien aconseguit el regal que volien i ajuntàvem tots els regals i cadascú el canviava pel que l’hi agradava més. Realment no va ser un gran estudiant i la seva trajectòria educativa, es va convertir més una iniciativa empresarial que universitària, ja que amb divuit anys ja tenia una agència de publicitat a <strong><em>Radio Minuto </em></strong>fent el primer programa del món del motor a tot Espanya. Va començar els seus estudis universitaris com a <strong><em>Psicòleg a la Universitat de València </em></strong>els que al llarg del temps va fer que les seves prioritats, fessin un gir de 180 graus. La seva empenta als negocis va deixar de motivar-lo, ja que no acabava d’entendre perquè la gent havia de pagar per uns serveis, que creia que tenien d’estar a l’abast de tothom i amb el seu caràcter social, col·laborador, participatiu i altruista va pensar que havia de fer un canvi per tornar a tenir motivació per fer les coses. Amb la col·laboració i amistat que encara ens uneix ara ja fa <strong>25 anys</strong>, va fundar l’associació <strong>ACTIVITAT SOCIAL RUBINENCA</strong>, una entitat sense afany de lucre que volia apropar persones amb necessitats i persones disposades a ajudar. Va sortir molt bé, ja que fins i tot feien un programa a <strong>Ràdio Rubí </strong>per a la seva difusió local. El seu primer projecte important, va ser posar un ascensor a l’institut <strong>Duc de Montblanc </strong>perquè hi havia un alumne amb mobilitat reduïda que no podia assistir a les classes pels graons que hi havia per anar a les aules.</p><p>&nbsp;</p><p>Malgrat que es va dedicar un temps a l’abolició de les barreres arquitectòniques, l’associació sempre lluitava per drets fonamentals. És a dir que s’anava adaptant a les necessitats de les persones, arribant a fer educació social per a joves amb necessitats educatives especials i amb risc d’exclusió social amb la col·laboració de l’<strong>Acadèmia Xir</strong>.</p><p>&nbsp;</p><p>Fa temps que va patir un accident que el va apartar de la vida laboral, però no de la vida col·laborativa i social. Ara un cop pensionista i amb altres problemes afegits, ha fet ús dels serveis que l’ajuntament dona als seus ciutadans i està &nbsp;a peu de carrer per veure mancances i necessitats de la gent i amb ganes de defensar els seus drets, comprenent també les mancances administratives que hi ha, dirigir el síndic de greuges és una oportunitat única i possiblement la darrera de la seva vida per continuar amb el seu esperit de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels rubinencs i rubinenques.</p><p>&nbsp;</p><p>Per mi, se’m presenta com una oportunitat única com a pastís de la cirereta a tot el meu treball fet per Rubí i seria fantàstic acabar després d’aquest punt. És per això que presento la meva proposta i candidatura per a poder accedir a la <strong>convocatòria pública pel càrrec del síndic municipal de greuges de Rubí.</strong></p><p>&nbsp;</p><p>Veure Projecte Adjunt</p>", ""]
Número de versió 2 de 8 Mostra totes les versions Torna a la proposta
Autoria de la versió
Avatar: Pilar Muñoz Pilar Muñoz
Versió creada el 29/08/2022 10:28
Participa Rubí
  • Informació sobre el web Participa Rubí
  • Accesibilitat
  • Què és un procés participatiu?
  • Condicions d'ús del web Participa.Rubí.cat
  • Descarrega els fitxers de dades obertes
  • Participa Rubí a Twitter Twitter
  • Participa Rubí a Facebook Facebook
  • Participa Rubí a Instagram Instagram
  • Participa Rubí a YouTube YouTube
Amb llicència Creative Commons Web creada amb programari lliure.
Logo Decidim

Confirmar

D'acord Cancel·lar

Si us plau, inicia sessió

Registra't

Has oblidat la teva contrasenya?